Cap a l’universalització del concepte?
Sembla ser que ens trobem davant un fenoen metalingüístic:- pestacaca ja no és només un concepte o un qualificatiu, ha esdevingut, si em permeteu, un fet. Com a fet o fenomen admet múltiples manifestacions per mitjà de les quals parla de sí mateix, es mostra als sentits; com a concepte o noümen, però, no tantes: què és pesteaca en si mateix? què és més enllà de la seva representació? Cal anar amb compte, i ara més que mai, a l’hora d’anomenar-lo: aconseguir acotar-lo, com ja hem anat veient i comentant no és senzill, menys encara des de la seva recent eclosió, cosa que, per altra banda, obre moltes portes a la seva comprensió; de fet es podria obrir un altre debat entorn la possibilitat i/o capacitat d’identificar l’autèntic pesteacaquisme: és innata? és intuïtiva? es pot aprendre? podem avançar vers la universalització del concepte?
Sembla clar que el fenomen admet molts matissos, però no s’ha de confondre matís amb interpretació ni amb l’admissió d’una o altra lectura segons tal o tal altre punt de vista: hem de vigilar de no perdre el nord.

Com alguns/es ja sabeu, una servidora no ha captat el concepte, almenys no del tot o no encara; puc identificar algunes de les seves manifestacions, però necessito el vostre recolzament per no pixar fora de test i anar marcant el camí. La meva participació en aquest blog fins ara s’ha limitat a un comentari discret que se’n va per la tangent, però no penseu que sóc una covarder intelectuarl, ni una voyeur, només és que sóc prudent i he reconegut la meva incapacitat per pronunciar-me al respecte. Fins ara.
La meva aportació consistirà en mirar d’identificar el pesteacaca com a fenomen, per tintentar acostar-me al noümen, és a dir, m’esforçaré a buscar espècimens sospitosos de ser pudents i els sotmetré a judici en aquest blog. L’objectiu d’aquest exercici corre en dues línies paral·leles i estretament lligades: en la seva vessant pràctica veurem si és possible aprendre a identificar-los; en una altra vessant que encara no sé com qualificar veurem si és possible arribar al noümen: veurem si es pot adquirir la capacitat d’identificació, si es pot entrenar en certa manera la intuïció suprasensible o com vulgueu dir-li. M’encantaria que aquells dotats de la capacitat identificativa digueu per què si i per què no fan o no fan pesteacaca les mostres que exposaré successivament. La tria de sospitosos serà segons es vagi formant el propi criteri de l’escollidora. Veurem si n’aprenc o no.
Espero que us sembli una bona idea; si més no, a mi em sembla útil.
I per començar: creieu que Josep Borrell fa pesteacaca? i què me’n dieu de l’Oleguer?