Me gusta el cine. Travelling.
PUES SÍ!! Dins dels grans clàssics pesteacacas hollyputienses i pesteacacas d'autor he localitzat a dues estrelles.
"Er hamfri", pesteacaca dels grans, dels autèntics (ja ho té això el cine). Potser un poc mutis, va de tio duro, mucha miradita, mucho silencio, una calada, caída de ojos, sombrero y corbata, sembla que s'acabi a aquí. Però observeu-lo bé, té la tocha plena de burilles, això segur, pell morena, llavis, gest, entre altres coses. I, si us plau, feu un exercici d'imaginació i veureu: si li poseu un bon doblatge de retrospecto encara guanya més en pesteacaca.
I Jean Paul Belmondo, quizás menos conocido pero más apestoso,
sens dubte aquest és un paradigme i sinó (feu-me cas) veieu-lo a "A bout de souffle" amb la seriada escena de moviments bocals que va veure néixer, posteriorment, el famós gest de martini en el que un home amb ulleres de sol es refrega el polze pel llaviamen (tot i que en l'àmbit pubicitari van prescindir, descaradament, de l'essència pesteacaquil).
Per cert, dos comentaris a afegir al respecte: 1) recomenable pel·lícula de godard (si algun dia em feu un viedo, per favor, tingueu-ho en compte) 2) un interrogant a l'aire: la pestecaca creix quan es sumen anys? jutgeu-ho vosaltres mateixes/os:
Fins demà!
3 comentarios:
No estic d'acord amb aquests fitxatges cinematogràfics. El blanc i negre en aquest cas crec que enganya, i la definició típica que se n'ha fet és facilona. No fan pesteacaca, fan peste a roba usada (que no és el mateix que roba bruta).
La pesteacaca creix amb l'edat?? No ho crec pas, per saber-ho es podria fer el seguiment d'algun pesteacaquil petitó/ona, però clandestinament per protegir la infància. Tot i així crec que no hi té res a veure.
La pesteacaca és un gen que TOTHOM té, però que es desenvolupa o no depenent de la persona. I de la mateixa manera pot manifestar-se durant una època i desaparèixer en una altra, no crec que sigui quelcom que creixi o minvi; és en major o menor mesura depenent de l'us que se'n faci. L'Alfons Arús (foto més avall) l'està explotant al màxim, aviat es quedarà sense gen després de tant abús!
Jo mateixa de petita em negava a dutxar-me, la meva mare m'havia de lligar amb una corda (mentre jo feia veure que era un gos rabiós) per ficar-me a l'aigua, era l'única manera (li ho podeu preguntar si voleu contrastar opinions, és cert); en aquell moment jo estava traient profit del gen, i feia pesteacaca. Més tard he desat aquest gen i he preferit manifestar el d'ojete rosa. Va com va això!!
Parlem sobre els nous fitxatges, estic d’acord amb la susan en que Belmondo fa pesteacaca, ara el tema hamfri es més dubtós, no crec que sigui un pesteacaca autèntic però si que desprèn una flaire caquil que ens pot portar a confusions com seria el cas de Lina morgan.
No estic d’acord en que tothom neixi amb aquest gen, però si en que les persones que el tenen el poden desenvolupar en qualsevol moment de la seva vida, i un cop manifestat no crec que pugui desaparèixer sinó al contrari quan mes gran més es potencia la pesteaca.
Basant-nos en que el nas és una part del nostre cos que no pare de créixer i el nas es una de les característiques importants per fer pesteacaca .... com he dit anteriorment quan més gran més pudor.
un petit dubte: tots els pesteacaca estant al mateix nivell o podriem classificar-los en diferents grups?
En relació al comentari publicat per gran jefa, podem afirmar que hi ha un gen pesteacaca en totes les persones? podem manifestar-lo en algun moment de la nostra vida, i després deixar-lo de banda?
En la meva humil opinió, considero que no tothom és portador del gen pesteacaca (si és que podem parlar d'un gen). El fet pesteacaca és totalment 'involuntari' per part del seu portador, independentment que l'accentui o no amb unes bones ulleres i sessions de solarium.
Publicar un comentario