potser puden? o puden segur?

A veure, estic desbordada: aquest blog es supera a un ritme espectacular, tant espectacular com el nombre creixent i la magnitud dels pesteacaques descoberts. No és pas que ara n’hi hagi més, en realitat sempre han estat aquí, entre nosaltres i han sigut ells mateixos però l’aparició, eclosió i divulgació d’il putto concepto ha provocat una nova manera de veure i de pensar: a la recerca de pesteacaques. No paro de veure i de trobar pesteacaques, alguns els busco sota sospita, alguns els trobo pel camí, i és que deixen un rastre, això no es pot negar, on n’hi ha un n’hi ha més. S’ enflairen o què? Dios los cria y ellos se juntan o què? De bon principi jo no ho captava, anava perduda, intentava identificar-los llançant propostes que eren acceptades o denegades sense que jo acabés d’entendre els perquès. Gràcies al blog (gràcies, tenebrotes, que bravo hòstias!) ja rasco bola, no gaire, però una mica sí. La identificació d’Ana Clavo en el context feria de abril (mare meva, un viver de pesteacaques) ha estat per a mi d’impacte, de cop ho vaig veure clar: em sembla que ho pillo. Tot i així encara dubto de la meva capacitat caçadora, encara no afino prou, encara necessito la vostra ajuda (exepte en el tema hamfri i la posterior discusió amb harpomar, que encra dura, no vus perdeu el vidio del hamfri al youtube, estic segura que és un pesteacaca), encara em trobo insegura en les meves troballes. Tinc una carpeta plena de fotos de candidats, alguns ja confirmats com a pesteacaques, agluns encara per veure. La veritat és que no pensava publicar encara, però visto lo visto, millor m’espavilo, està molt bé això de trobar articles nous, acabats de fornejar pràcticament cada dia; per ara resulta prou estimulant, cadascú es va fent el seu lloc al blog, ja sigui com a comentarista, articulista, lector/a, crític/a fora línia, crític/a fora de test, visitant/a, pesteacac/a… ja sigui com totes aquestes coses alhora. Doncs bé, em sembla que he trobat dos pesteacaques, que si bé potser no fan pesteacaca pròpiament (espero la vostra negació o confirmació, i cipot ser alguna explicació de per què sí o per què no), en sí mateixos són dues tifes de cuidado! Al damunt hi ha un lligam familiar que els uneix (“de tal falo tal pestillo”, judit dijo el 16 de abril de 2007 9:29). Tots dos formen part del món de l’espectacle i la faràndula en general, un món ple de pesteacaques, si més no vistosos i susceptibles de ser reconeguts per tothom. Doncs bé, aquí els teniu. Potser no són dels grossos, potser no acaben de pudir a caca amb intensitat potser són més del tipus cony de gallina… no sé, què en penseu?

Són aquest dos de l'article de sota