No us havia dit res. Espero que no us enfadeu. Jo no ho faria. Potser posaria morros un rato, però enfadar-me no. Mentre totes pensàveu que dormia fins a hores intempestives, m'he dedicat a fer el meu projecte personal (encara que només sigui per pronunciar aquesta paraula). Sense vosaltres. Només jo. Un plan. Una cámara. Aquestes coses s'han de fer por la vagina.
He viatjat. BERLÍN. He vist com, malgrat el azote del clima y los actos bandálicos, encara es conserva un tros del muro de la sinvergüenza (d'ensenyar un pit).
Vaig arribar fins a la XINA. De cop, pam! Ara ja sé quines són les meves arrels. Per fi! Estic contenta!
Ja sé qui sóc.
Amb noms i cognoms.
I he trobat pistes, lapos en un lienzo, que parlen per si soles. Arreu del món, aforismes internacionalment units per una causa: pesteacaca!
LONDRES. Fins i tot a Candem hi havia qui es pronunciava.
En fi, he viscut coses increïbles.I res, crec que he trobat la manera. Us porto amb mi allà on sigui, allà on us trobeu (eh, laurot
is!)
is!)Seguiré buscant, fins que el gerundi se'm posi malament, tot i que ho dubto perquè... ante todo: VIVAN LOS GERUNDIOS y MÁS SI ESTÁN SIENDO CON VOSOTRAS!
3 comentarios:
BRAVO, BRAVA, RABO HÒSTIAS!
és... grandiós, emocionant...
em cau la llàgirma, em cau el moc, la burilla, i alguna cosa més d'un lloc amb cara de mico...
llarga vida a pesteacaca!
Això sí que és una passada, pesteacacas del món, uniu-vos!! D'aquí poc temps obrim delegació a les principal capitals europees! BRAVA!
amb consoladors!ai! perdó volia dir consulados... (guarrilla...)
Publicar un comentario