Fas pesteacaca!! Què vol dir això? Qui en fa? Quins és el denominador comú? Fer pesteacaca és significatiu o és contingent? Com se sap? Qui ho entén i qui no? Per què gent tan diferent pot coincidir en la capacitat d'entendre-ho? Per què gent tan afí no ho entén per molt que li expliquis? Com explicar-ho? Com definir-ho? Més que intentar fer una gran teoria, s'ha de posar el tema en el meollo i captar-ne les reaccions, s'ha de fer des de dins, a modo de experimento. Es va donar un primer apunt, una sèrie de característiques: pell morena, llavis molsuts i despresos, moviment de boca, narius amples, nas tapat.. Però no era suficient!
Momento!! Què s'ha dit fins ara sobre l'essència i existència dels components pesteacaquístics? Què se'n desprèn? Veiem-ho, basant-nos en les diferents entregues i comentatis rebuts fins avui:

-en primer lloc, el terme pesteacaca de "per se" no inclou connotacions negatives, però si aquesta preocupació (expressada sovint en forma d'atac) es dóna ens hem d'aturar i estudiar-ne les possibles causes, vegi's la nefasta entrega "plagiarismes" (latifa queen) i la seva brillant oposició per part de gran jefa (que després va resultar ser la meva prima), susan jodio bien i la xita, que resulta ser la meva mare amb la qual cosa el tema mediàtic canta una mica, però bueno..
-a continuació, i en conseüència, podem dir que és possible una classificació dins de l'univers pesteacaca. Classificació descriptiva (més endavant en parlarem) però també valorativa, cosa que explica que de vegades es pensi que fer pesteacaca és pejoratiu. La inquietud al respecte i les ànsies de que així sigui estan a l'ordre del dia, n'hem parlat molt.Si això és així, n'hem d'intentar descobrir els criteris, vegi's aquí l'entrega pesteacaca vs pestilència (maria de la pau janer) publicada per chudini, des del seu prisma político-activista que ens va demostrant dia a dia. D'ella en podem concloure que el caràcter si més no, enfatitza o ajuda a marcar una línia divisòria en el títol rebut com a pesteacaca. Aquí neix el matís, la noció de pestilència.
-una altra pista pel que fa als criteris de classificació, ja més orientada cap a l'existència de classes, oficis, possibles tipus i jerarquies, vegi's en les diferents entregues publicades fins el moment polítics vs periodistes (alfonsarus, mari pau putet, júlia ortero, ramon pellicer... joan clos, saura, mayol), el cor de la ciutat.
-no oblidem tampoc, tant pel que fa al nostre blog com pels debats espontanis, la idea que apunta a dictaminar el fet pesteacaca a objectes (vegi's el disseny d'estrella damm proposat per bertone així com molts dels articles de decoració de romans 28, tons marronassis), timbres de veu (vegi's l'intent inetrvensionístic de claudia de puggio i la seva simultània constatació en gran jefa), i fins i tot moments del dia com l'ocaso de menorca proposat per maria del mar (em sap greu, marsu, ta mare put) o algunes lletres de l'abecedari (ñ, ny).
-pel que fa a la gènesis i origen del fenomen pesteacaca hem apuntat a la dicotomia innat o adquirit (mai plagiat). , així com també, dins de la preocupació històrica del tema, la petita història del grans pesteacaca amb lluis XIV i, posteriorment, tot i que anterior a ell, Carles II (del qual una servidora constata que sempre li havien dit que s'hi assemblava, serà pel nasset), una gran intervenció aquesta de la que es reconeix la voluntat d'investigació així com l'esforç de documentar-se, un aplauso per nancy de puggio.
-com a reflexió final, ja per acabar, comentar el fenomen que hem patit en els últims dos dies: no puc parar de pensar que tot fa pesteacaca. Des del meu punt de vista això es dóna per dos motius: l'ànsia de coneixement, per una banda, i la por a no saber discernir si fa o no fa pesteacaca, per l'altra. Ambos motius em semblen constructius, s'ha d'experimentar a tort i a dret. Recordeu: és en el posar exemples on es treballa de debò.
Hi ha moltes preguntes a l'aire, però els problemes no és que siguin eterns, sinó que duren molt. Espero que les meves anotacions respecte al que s'ha dit fins ara siguin suggerents, ajudin a orientar als desorientats i a desorientar als que, pensant-se que eren sabis, han resultat ser sabiondos, com ara jo mateixa, inventora del terme.

Ala pues!!